Dl Dm Dx Dj Dv Ds Dg
 
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 

Ajuntament d'Aín

Història

La clara vinculació humana a estes terres des de temps immemorials queda reflectida en les nombroses mostres: l'Edat de Bronze, l'etapa Ibèrica i l'època Àrab, de màxima esplendor per a la Serra, de la que es conserven importants restes etnològiques, de toponímia i arquitectòniques (castells, torrasses, sistemes de reg, traçats urbans,...).

L'origen del municipi d'Aín és clarament musulmà, com ho indica el seu nom (font en àrab) i trama urbana. Anteriorment a la fundació del municipi, van existir assentaments musulmans, com el del Ben-Alí, petita elevació propera al Barranc de la Caritat i a la Font del mateix nom, on vivien, a l'empara del Castell, unes quantes famílies de llauradors. Aquest important assentament morisc, ha estat ben documentat i excavat al llarg de vàries campanyes, les quals han proporcionat una gran informació sobre els poblats moriscs, de gran importància en l'Edat Mitjana i Moderna en tota la Serra d'Espadà, són les Excavacions Arqueològiques de 1981 i 1982, amb la direcció de K. Butzer i M. Gil Mascarell, en la pàgina web de la Conselleria de Cultura www.cult.gva.es hi ha més informació, com també en el llibre de K. Butzer, "Second Preliminary report", The Benialí research project. Sierra de Espadán, Spain, Chicago. Ací us adjunte part d'aquest treball, Aín, història breu d'una comunitat.

El Castell va ser conquerit als sarraïns en 1238 per les tropes d’en Jaume I, la població va continuar sent musulmana, conservant la seua forma de vida i tradicions fins al principi del S. XVI, quan se'ls va imposar el bateig baix pena de mort o desterrament. A partir d'ací, va tindre lloc una tenaç resistència de grans contingents de moriscos que, declarats en rebel·lia i, emparant-se al refugi natural de les escarpades muntanyes, van lliurar sagnants batalles saldades amb milers de morts, fins que l'any 1609 van ser sotmesos i exialiats definitivament. Enfront d'este període d'esplendor, l'etapa posterior a l'expulsió dels moriscos, fins ben entrat el segle XVIII, es va caracteritzar per una forta depressió econòmica, demogràfica i agrícola.

CARTA DE POBLAMENT

Amb l'objecte d'evitar rebel·lions a Espadà, poblada en la seua totalitat de sarraïns, disposats a la insurrecció i al combat, Jaume I , el 29 de maig de 1242 atorga la Carta de Poblament a esta zona agresta.

Este document literari és importantíssim en la mesura que el seu contingut implicava la creació del "Cadiazgo" d'Eslida, amb jurisdicció sobre altres cinc pobles: "Ayn", Veo, “Senguier” (Jinquer), “Palmes” i “Zuela” (Suera), i els convertia així en un xicotet Regne Taifa. Este document originàriament escrit en Llatí diu: “Esta és la Carta de Gràcia i Seguretat atorgada per Jaume I per la G. de D. Rei d'Aragó, Mallorca i València, Comte de Barcelona i Urgell i Sr. De Montispensulari (Montellier) a tota la població de Sarraïns que habiten a Eslida, Aín, Veo, Senguier, Palmes i Zuela, que es van reduir a servitud i van vindre a parar vassalls seus. Així els concedix:

1r.- Que posseïsquen les seues cases i possessions en tots els termes amb tots els límits, entrades i eixides, en regadiu i secà, llaurats i no llaurats i tots els seus horts i plantacions, i exploten les seues aigües com va ser costum en temps dels sarraïns, i les dividisquen i distribuïsquen segons entre ells va ser costum en temps dels pagans, i no tiren els cristians ni a qualsevol altre d'una altra religió per causa d'habitar en els seus termes o territori sense voluntat dels mateixos.

2n.- Ni ningú s'opose als pastos dels mateixos o al bestiar, i estiguen estalvis i segurs en les seues persones i coses, i puguen anar per tots els termes per a tractar els seus negocis sense oposició dels cristians; ni que els Alcaydes dels castells ni les seues gents els imposen els tributs de llenya, bèsties i aigua, ni una altra servitud dels castells, ni obren contra el dret en les seues cases, ni en les vinyes, arbres i fruits, ni prohibisquen practicar en les mesquites o fer oració en aquells dies d'ornament i en les seues festes i altres dies, sinó que obren segons la seua Llei i puguen ensenyar els llibres del Coran i tots els llibres d'Alà, la seua Llei i Alcpci com pertanyents a les seues mesquites. I els Alcaydes jutgen les seues causes segons el poder d'aquell sarraí que estarà a Eslida, per a efecte de cassació de particions i compravenda i totes les altres causes, segons Llei d'ells.

3r.- Els sarraïns que volgueren anar-se'n d'allí, poden vendre les seues heretats i cases als sarraïns que habiten allí mateix, i els agents no s'oposen. Ni per açò, que els sarraïns que habiten allí facen oposició a l'Alcayde del castell i estiguen segurs en les persones i coses, i família i fills a l'anar per mar i per terra; i no facen frau sobre les seues heretats, excepte del delme del blat, dacsa, ordi, mill, lli i llegums.

4t.- Els delmes es paguen en l'era, i donen la mol del forn al forner en aquella part que solien donar en els temps dels pagans.

5t.- I quan volgueren poden anar a veure els seus parents on estigueren; i els morts siguen soterrats en els seus cementeris sense oposició; ni que siguen despedits.

6é.- I “Calonies” (garanties) siguen donades segons la seua Llei i no donen una altra hortalissa, a saber: de ceps, carabasses ni altres fruits de la terra a no ser els supradits.

7é.- Dels seus arbres i fruits i parres no donen el delme, però donen el delme de les vinyes i donen així mateix dels bestiars, segons el que acostuma.

8é.- I els cristians no siguen hostatjats en les seues cases i heretats llevat que, els sarraïns ho volgueren. I els cristians no vagen contra els sarraïns a no ser per mediació del sarraí que represente la Llei. I els sarraïns de tals castells recuperen les seues heretats on estigueren abans, excepte els de València i Borriana.

9é.- I dels ruscos i de les coses pertanyents a les bèsties no es done res a no ser el que prediu. I si un sarraí morira, el seu successor herete la seua heretat. I els sarraïns que volgueren ajuntar-se fora de la Vila puguen fer-ho sense oposició de l'Alcayde i servitud.

10é.- I aquells d'Eslida, Ayn, etc.. estan exempts durant un any de totes estes coses a partir del dia en què el Sr. Rei va atorgar esta Carta. I acabat l'any, se serviran com està establit més amunt. I el Sr. Rei rep als mateixos davall el seu domini i protecció.

11é.- Donat a Artana el 29 de maig de l'any del Senyor en 1.242. Testimonis d'esta Carta: El Mestre del Temple, Mestre de l'Hospital, Guillermo d'Entenza; Eximi de Focio, Eximi de Pedro, comanador d'Alcanyís, Germà Garcés. Firmat, Jaume I per la Gràcia de Déu. Rei d'Aragó, Mallorca i València, Comte de Barcelona i Urgell i Senyor de Montispensularí, que lloem i concedim tot el que s'ha dit com dalt es conté. Jo , Guillermo, escrivà del Sr, Rei, per mandat seu, ho transcric el dia i any prefixat” (Arxiu General del Regne de València, Llibre 1r d'alienació del Real patrimoni. Foli 238, col·lecció de documents, Tom 18, ps. 55-58).

MEDI SOCIAL I ECONÒMIC

Tradicionalment l'economia d'Aín s'ha caracteritzat per una agricultura de subsistència. Històricament, l'adustesa d'estes terres i la seua escarpada orografia, ha deixat escàs terreny als regadius, predominant els cultius de secà, conquistats a base d'esforçats abancalaments, on predomina un extrem minifundisme.

L'EscaletaOlivera

Els cultius de regadiu ocupen sobretot les valls i terrenys on les terres són més planes, predominant el cultiu d'hortalisses i diversos fruiters entre els que destaca el cirerer. Els cultius de secà, olivera i ametler, i una cada vegada més regressiva garrofera, continuen ocupant les zones més abruptes. Es tracta d'una agricultura tradicionalment orientada al consum familiar i a l'autosuficiència, derivant-se una mínima proporció cap als mercats locals.

AmetllersParra

Com a vestigis històrics d'esta autosuficiència ha quedat arrere el cultiu de la vinya, el panís, el blat i l'ordi, o unes modestes però significatives indústries familiars relacionades amb: l'espart, la fabricació de gaiatos i mànecs per a ferramentes, l'elaboració de vi o carbó vegetal, fet en les carboneres, aprofitant la fusta de carrasques i sureres o el dens matoll de la muntanya.

CepCarbonera

També van destacar en el seu temps: · Els 5 Molins Hidràulics de farina més els Molins d'oli i vi. · Una xicoteta i singular indústria minera de Baritina. · Les "Caleres" on feien la calç que després junt amb terra, utilitzaven per a construir les cases i per a emblanquinar les fatxades. · I les Neveres o pous de neu que van ser utilitzades algunes, fins a principis del segle XX, com un important recurs econòmic.

CaleraNevera del Pinar del Retor

Actualment la intervenció de l'home en la muntanya es reduïx a l'extracció del suro en l'època estival.

Traent SuroTraent Suro

Cal destacar també, l'extingida transhumància de bestiar oví de Terol. Aín, així com la major part dels pobles integrants del Parc Natural, reflexa clarament la vessant negativa de la dualitat litoral-interior que caracteritza la geografia valenciana: una demografia cada vegada més escassa i envellida, un estancament econòmic, caracteritzat per una agricultura tradicional en via d'extinció, i una forta dependència dels fluxos de població estacionals.

ARTESANIA

- El vi s'elabora en bodegues particulars, per a consum propi. Botelles de viBodega de Toni

- Producció artesanal d'Oli Verge d'Oliva. Quasi tota l'oliva es porta a l'almàssera d'Artana.

Olives

- Les ametles i cireres s'arrepleguen i es venen.

 Cireres

- Apicultura: mel, ciris,..Encara queda algun que altre rusc pel terme.

Ruscos

TRADICIONS

BANDES DE MÚSICA D'AÍN

A principi del segle XX, el poble d'Aín fou capaç de formar una banda. Vicent Montoliu Marco, de la llegendària família dels "Dolçainers de Tales" en fou el fundador i primer Mestre de Música, però morí molt jove. Després, serien Mestres de la Música Ricardo Gil i David Marco. A mitjans dels anys vint la formació musical estava consolidada, i durà fins la Guerra Civil. En la postguerra, i per iniciativa d'Eduardo Sorribes Salvador i Ricardo Piquer Ballester, entre altres, es reorganitzà la banda amb antics components, que a primeries dels anys cinquanta ja comptava amb jóvens músics que n'asseguraven la continuïtat. Tot i això, a finals dels cinquanta començà l'emigració dels jóvens. La banda doncs, en trobar-se mancada de jóvens i no poder completar l'instrumentació mínima va desaparéixer a primers dels anys seixanta. Banda de Música

MÚSICA POPULAR

La música popular arrelada amb el sentir del poble, estava formada principalment per: Jotes, Seguidilles i Fandangos de ritme paregut, amb diferències fonamentals amb l'entonació i els temes. I les Albades, cançons per a ser cantades abans de l'alba, primera claror del dia. Els cantadors mentre passejaven pels carrers, anaven ajuntant-se. Es cantava sobretot pel Nadal.

Els que cantaven les Jotes improvisaven sobre la marxa, així les lletres de les cançons arribaven a ser molt picants i grosseres, és molt coneguda "La Jota del Tio Mascarello".

Les Seguidilles podien estar en boca dels jóvens, referides al desig d'estos per la persona estimada o en busca de bons jóvens.

Les lletres de les cançons podien estar en valencià, castellà, o mesclat, degut a la proximitat del castellà. Els temes, molt variats, estaven dedicats a jóvens, a ciutats pròximes, a les festes, als treballs o a costums, com anar a per aigua a la font, llavar en el llavador, etc.

CANÇÓ

En el poble d'Aín n'hi ha fadrines

que a les roses fines s'han de comparar

que quan elles ixen a la plaça,

tenen molta gràcia,

pa eixir a ballar.

 

Els fadrins toquen les castanyetes,

i a totes les festes estan divertits

i els forasters que venen a obsequiar-nos

i també a alabar-nos que són molt complits.

 

Visca el pare Sant Ambròs

que en l'església és molt sabut.

 

Visca el Cristo del Calvari

que a tots ens done salut.

 

Entre el Jutge, el "Retor" i l'Alcalde,

més el secretari tot l'ajuntament

que procuren pel bé del poble,

si es que són hòmens de coneixement.

 

Lo primer és la carretera

que es obra primera de necessitat,

per a que vote tot el poble en massa

que cumpla i que faça el senyor diputat.

 

Deixeu estar de quimeres,

deixeu tot oblidat,

primer és la carretera

que la llum d'electricitat.

Portal desenrotllat amb Drupal