Dl Dm Dx Dj Dv Ds Dg
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
 
 

Ajuntament d'Aín

El poble

 

Situat en ple cor del Parc Natural de la Serra Espadà, a 495 m. sobre el nivell del mar, als peus del Pic Espadà (1099 m.), Aín és un acollidor poble de 132 habitants, que conserva tot el sabor dels pobles de muntanya. Està emplaçat en una càlida foia, guarnida per xicotetes hortes de fruiters i hortalisses. Rodejat de sinuoses i escarpades muntanyes de rodeno, amb una rica i atapeïda formació boscosa de sureres i pins. Aín ens oferix un bell i encantador paisatge que invita al visitant a descobrir-lo, assaborir-lo i disfrutar-lo intensament. El clima és temperat, suau i subhumit al llarg de la major part de l'any, si bé, és cert que durant els mesos de desembre i gener es poden donar temperatures prou baixes, sent molt fàcil arribar a veure la neu en les muntanyes veïnes, i inclús, en el mateix nucli urbà. En definitiva, Aín és un regal per als sentits. L'accidentat relleu del seu emplaçament, desplegat sobre les faldes circumdants del Pic Espadà, ha configurat la seua peculiar identitat urbanística que encara conserva l'arreplegament,i senzillesa de la vida rural, amb empinats i estrets carrers d'ascendència moruna, on sol i ombres juguen al voltant del blanc de les cases.

CarreróCarrer Nou

L'Església Parroquial, del segle XVIII, presidix el monticle sobre el qual s'assenta la població, dedicada a Sant Miquel, presenta una nau amb columnes estil corint, capelles laterals i volta de canó. Antiga mesquita en l'època àrab, al seu voltant es van anar construint els carrers. Destaca la Torre de Carreus (Silleria) sobre el conjunt. En el seu interior, un llenç de Sant Ambròs del segle XIX, és peça atractiva. EsglésiaEsglésia

El Calvari del segle XVIII, pintoresc en la seua ubicació, rodejat d'un bosc de sureres, conté en l'interior de l'ermita una imatge del Crist i en l'exterior un atri amb tres arcades. CalvariCalvari

Destacar també el Llavador Municipal, amb un mirador habilitat sobre el cup (salt de l'aigua) resta d'un antic molí hidràulic fariner ara restaurat, El Molinet, propietat del Duc de Medinaceli, oferix una de les vistes més boniques de l'horta, del riu i de la font de Sant Ambròs.

LlavadorMolinetMolinet

A la vora del riu Anna, un ample arc emmarca la Font de Sant Ambròs que brota als peus d'un retaule de ceràmica amb la imatge del Sant. I baix l'ombra dels oms, els paellers i unes quantes taules. 

Font de Sant AmbròsEl Riu

Situats en la Solana, Els Corrals, amb les seues arcades i patis interiors, antigament s'utilitzaven per a guardar els animals o com a magatzematge de les collites de temporada, que després s'assecaven (figues) o trillaven (blat) en les Eres. Més recentment els Corrals servien per a guardar els ramats dels pastors aragonesos transhumants.

Els CorralsEls CorralsEls Corrals

Barranc de la Caritat cap a dalt trobem les restes dels Molins Hidràulics de Farina , moguts per l'aigua, representen el testimoni històric de l'esforçada indústria artesanal dels habitants d'Aín. El Molí de L'Arquet i el Molí de Dalt (de Guintza o d'Enrique) encara es troben en bon estat, restaurats amb encertat gust com a cases d'estiueig pels seus propietaris.

L'ArquetMolí de L'ArquetMolí de Dalt

Portal desenrotllat amb Drupal